Hem dedicat vàries sessions de COED a la bona comunicació oral, per tal d'iniciar aquest tema, vam llegir el llibre Com parlar bé amb públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, en el que es fa esment de vàries insignies de com desenvolupar-se davant d'un públic, i això per tant, ens ha anat bé per les exposicions que hem anat tenint al llarg d'aquest primer semestre, i per tant durant tota la carrera. Crec que és un llibre molt interessant per aquelles persones que s'han de dedicar a estar davant un públic constantment, i en el meu i el de tots els meus companys és el cas, ja que estarem a diari davant d'un públic, d'una edat petita, però no per això menys important.
Un cop vam llegir el llibre, vam haver de fer vàries activitats amb les que demostraríem que havíem entés el que ens volia dir el llibre i com ho interpretàvem. Primer de tot, vam fer un petit resum d'allò que creiem que era el més important del llibre per a cada un de nosaltres, i llavors quan ja érem a classe, amb petits grups, vam fer un decàleg del que nosaltres creiem que era el més important, nosaltres vam fer el següent:
les dones del raval
ho contaran al batlle,
vindran guàrdies civils
empunyant simitarres,
dos frares del Remei
i el sometent amb arma.
Convictes de mant crim
ens penjaran a plaça,
quan ja siguem penjats
repicaran campanes,
acudirà la gent,
proclamaran l'alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules.
Serà un dia revolt
amb molta tramuntana,
com brandarem, amor,
tota la santa tarda!
Per veure'ns vindrà gent
de tota la comarca,
algú dirà: és molt trist,
i ens mirarà les cames.
Entorn del cadafal
nenes uniformades
recaptaran diners
per les missions de l'Àsia.
En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa,
gats adúlters viuran
la nit a les teulades.
Ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben balbes,
els ulls inflats pel vent
i un tremolor a les cames.
Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades.
Abans no es faci clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires.
Quan ja siguem ben lluny,
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre.
Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.
Dir que realitzar aquesta activitat no em va fer massa gràcia, ja que jo tinc el sentit del ridícul massa elevat i per mi recitar un poema davant de setanta persones no em va fer gaire il·lusió, de fet per mi va ser una activitat bastant dura, però de tot s'aprèn i me n'alegro d'haver-la fet, ja que per ser mestra, poder no hauré de recitar un poema, però si hauré d'explicar un conte i això ha fet que em desenvolupi millor i si més no, perdre una mica la vergonya.
- 1. Una bona gestualitat ens ajuda a mostrar seguretat i naturalitat en el discurs
- Un somriure al principi del discurs ajuda a relaxar al públic i al propi orador
- Un bon orador ha de tenir en compte els interessos del públic - ha de saber quan modificar-lo segons el seu estat d'ànim.
- Les estructures gramaticals del discurs han de ser simples, ja que aporta credibilitat a l'orador i ajuda al públic a captar la idea del que es vol transmetre
- S'han de memoritzar les idees del discurs, no les paraules, així l'orador aportarà naturalitat al discurs.
- L'orador ha de tenir molt clar quin és l'objectiu del discurs per no fugir d'estudi
- Ser clar, precís i breu
- Les parts del discurs en què el públic mostra més atenció són la introducció i la conclusió, ho hem de tenir en compte per captar al públic en el moment més idoni.
- Un orador ha de saber escoltar
- L'orador ha de saber fer un bon discurs, per tant, un discurs dinàmic.
Crec que a partir d'aquest llibre he pogut realitzar amb una mica de més d'èxit, però amb els mateixos nervis, cada exposició que hem hagut de realitzar desprès d'haver-lo llegit. Com parlar bé amb públic com ja he dit al principi de l'entrada és una bona eina per a tots aquells joves o grans que s'han d'afrontar al fet de parlar davant d'un públic, ja que et dona eines i consells pels quals tu pots guiar la teva exposició.
He trobat molt interessant llegir aquest llibre, ja que em pensava que no sabría afrontar mai el fet de parlar davant d'un públic, i trobo que aquest llibre dona moltes eines i maneres d'afrontar-ho, ho he trobat molt interessant i acertat per a nosaltres.
___________________________________________
Per ampliar aquest apartat de la bona comunicació, podem fer esment de l'activitat que vam realitzar a classe, és una activitat prou interessant, la qual recomano ja que ens ajuda a ampliar el nostre coneixement i ens ajuda a veure i analitzar qui i perquè és un bon comunicador. L'activitat consistia en escollir un comunicador, nosaltres vam escollir Antoni Bassas, i donar un raonament del perquè era un bon comunicador. És una activitat prou fàcil, ja que desprès d'haver-te llegit el llibre pots extreure tu les pròpies conclusions veient i escoltant el comunicador.
En aquí, faré esment de quatre idees per les quals creiem que és un bon comunicador, però prement aquí es pot veure la pàgina web que vam realitzar per explicar els nostres arguments i fer esment de la seva vida professional.
Creiem que Antoni Bassas és un bon comunicador perquè:
- Durant el seu recorregut per la ràdio va ser un locutor clar, precís imparcial i directe
- Sempre ha estat molt sincer i entenedor amb el que ha dit i ha explicat
- Utilitza un vocabulari molt ampli però entenedor per tots els públics
- Utilitza molts exemples per explicar cada cosa que vol expressar
Realitzar aquesta activitat ens va anar molt bé ja que desprès d'haver llegit el llibre Com parlar bé amb públic vam poder analitzar el que era ser un bon comunicador. Ens va permetre veure més clarament qui és un bon comunicador i perquè, per dir-ho d'una altre manera, va ser una manera molt fàcil i entenedora per veure què volia dir una bona comunicació, va ser com posar-nos un exemple i analitzar-lo nosaltres mateixos. En definitiva, una activitat molt encertada desprès d'haver llegit aquest llibre, ja que no et quedes amb la sensació de que faltava alguna cosa per entendre-ho.
_______________________________________________
En aquesta entrada del meu blog, també vull fer referència a una altre activitat que vam fer a classe de Comunicació Oral Escrita i digital, és tracta de la recitació d'un poema. Es tractava d'escollir un poema del poeta que volguéssim i recitar-lo davant de tota la classe mentre algun company o companya ens gravava i desprès d'haver-lo recitat fer una autoavaluació en la que reflectíssim tot allò que creiem que havíem fet malament i les correccions corresponents per no tornar a realitzar els mateixos errors. Va ser una bona activitat per dur a terme tot allò que havíem après desprès d'haver llegit el llibre. Jo no sóc un bon exemple, ja que els nervis van poder amb mi. Bé, jo vaig escollir el poema Romanço de Miquel Martí i Pol i el poema és el següent:
Si ens besem pels carrers
trontollaran les cases,les dones del raval
ho contaran al batlle,
vindran guàrdies civils
empunyant simitarres,
dos frares del Remei
i el sometent amb arma.
Convictes de mant crim
ens penjaran a plaça,
quan ja siguem penjats
repicaran campanes,
acudirà la gent,
proclamaran l'alarma
i el batlle, modestet,
dirà quatre paraules.
Serà un dia revolt
amb molta tramuntana,
com brandarem, amor,
tota la santa tarda!
Per veure'ns vindrà gent
de tota la comarca,
algú dirà: és molt trist,
i ens mirarà les cames.
Entorn del cadafal
nenes uniformades
recaptaran diners
per les missions de l'Àsia.
En ser que sigui fosc
tornarem cap a casa,
gats adúlters viuran
la nit a les teulades.
Ens farà mal el coll,
tindrem les mans ben balbes,
els ulls inflats pel vent
i un tremolor a les cames.
Sinistres vigilants
armats amb forca i dalla
percaçaran arreu
parelles amagades.
Abans no es faci clar
fugirem cap a França
pels vells camins del bosc
disfressats de captaires.
Quan ja siguem ben lluny,
en qualsevol obaga,
cremarem els vestits
i esborrarem el rastre.
Llavors, lliures i sols,
sense dir cap paraula
ens besarem de nou
amb una força estranya.
Dir que realitzar aquesta activitat no em va fer massa gràcia, ja que jo tinc el sentit del ridícul massa elevat i per mi recitar un poema davant de setanta persones no em va fer gaire il·lusió, de fet per mi va ser una activitat bastant dura, però de tot s'aprèn i me n'alegro d'haver-la fet, ja que per ser mestra, poder no hauré de recitar un poema, però si hauré d'explicar un conte i això ha fet que em desenvolupi millor i si més no, perdre una mica la vergonya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada